1 de febrero de 2009

Rostres de la crisis. 30 minuts [CAT]

Reportaje esta noche sobre la gente que sufre la crisis, en 30minuts, recomendable.

La crisi econòmica cada vegada és més present en la vida de molta gent. Les xifres de l'atur es disparen i molts particulars i empreses passen per grans dificultats.
El reportatge del "30 Minuts" d'avui no pretén analitzar el perquè d'aquesta crisi, sinó que es vol centrar en la gent que en pateix directament els efectes. Són els "Rostres de la crisi".

Durant dos mesos, un equip del "30 Minuts" ha fet el seguiment de tres històries diferents.

La primera és el tancament de l'empresa tèxtil Eurofil-Filatures d'Avinyó. Una empresa de 68 treballadors situada al petit poble d'Avinyó (Bages) que a l'octubre passat va presentar un concurs de creditors voluntari (antiga suspensió de pagaments) perquè no podia fer front als deutes. Aquesta empresa es dedicava a fer fils per a cortines i decoració de la llar, i també per a tapisseries de cotxe. Però l'actual crisi, que ha frenat bruscament la venda de cases i automòbils, els ha donat l'estocada final.

L'equip que ha elaborat "Rostres de la crisi" ha acompanyat els treballadors d'aquesta empresa durant tot el procés de tancament. Ells ens expliquen la seva desesperació, la seva lluita i les seves pors.

La segona història del reportatge la protagonitza l'Anna Margenat, administradora del grup ALMAR, un negoci familiar centrat en el sector de la construcció. Entre altres empreses tenen una bòbila i una promotora immobiliària. Amb l'Anna viurem les dificultats que passen actualment molts empresaris: la caiguda de vendes, els problemes de tresoreria, l'acomiadament de treballadors i l'asfíxia a què els estan sotmetent les entitats financeres, que des de fa mesos han tancat l'aixeta del crèdit sense el qual la majoria d'empreses no poden subsistir.

La tercera història és la de l'Esperanza Imbaquingo, una equatoriana que, com moltes altres famílies, ara es troba que no pot pagar la hipoteca del pis que es va comprar fa cinc anys. De cop i volta, tant ella com el seu marit van perdre la feina i se'ls van començar a acumular els impagaments. Amb l'Esperanza descobrirem els estratagemes que molts immigrants van haver d'utilitzar per poder comprar un habitatge i les complicacions que ara això els suposa.

1 comentario:

b dijo...

Vaig treballar per Almar i puc dir que els propietaris es van comportar sempre correctament amb mi. Per altra banda es veia venir que la bombolla ibnmobiliaria petaria aviat. la gent ho sabia

Un bon reportatge